He de reconèixer que, en bona part, la noticia que omplia aquests passats dies els mitjans de comunicació i ha fet fum a les xarxes socials ha estat el detonant per obrir el bloc. En part em sap greu haver d'inaugurar amb un tema com aquest, però no ho he pogut evitar. Supós que ja us imaginau de què va la cosa amb la imatge que obri el post.
Al 2008 vaig tener l’oportunitat única i la sort de
viure una de les millors experiències que va quedar gravada a foc al meu
cervell, a la meva retina... també amb les moltes fotografies que vaig poder
prendre posteriorment. Va ser al Parc Nacional d’Etosha, a Namíbia, a un viatge inoblidable que vaig gaudir amb un grup d’amics i amigues - i encara ara, anys més tard, els records són ben intensos!-. Al Parc hi passàrem sis dies fantàstics. El record més viu però, va ser el primer matí, el primer pic que vaig veure un elefant en llibertat. Era a escassos metres del nostre cotxe, imponent, solemne, majestuós. La seva mirada transmetia calma i tranquil·litat. En vérem
molts d'elefants. Mascles i femelles. Adults, joves i de ben petits. En grup i
solitaris. Caminant pausadament o jugant a basses amb aigua, refrescant-se... Però és quan pens en aquella primera trobada que se'm posa, encara ara, la pell de gallina. Va ser un instant que em deixà bocabadada, sense poder articular paraula i, a més, sense reaccionar ni pensar tan sols en agafar la càmera.
Els altres avistaments foren més digerits, més pausats, més esperats. Encara que després de dies al Parc haguéssim vist desenes de grups diferents d'elefants, totes les observacions varen ser viscudes amb intensitat, per què totes eren diferents, noves i sorprenents.
I per això, no puc entendre com algú, sigui qui sigui, pugui gaudir de disparar, de caçar (esport li diuen?), d'assassinar en definitiva, animals com aquest, just per tenir un trofeu. La imatge que més ha aparegut als diaris i a les xarxes socials és la d'un elefant abatut, però hi ha hagut moltes altres espècies, per ventura no tan espectaculars per tamany, però sí per bellesa.
M’avergonyeix profundament, m’indigna encara més, que una persona que no he tengut l’opció d'elegir i que, suposadament, em representa, vagi de safaris a matar aquests bells animals. I que, a més, es fotografiï amb orgull devora les seves preses inerts plasmant el resultat de tan esgarrifós, sanguinolent i vergonyós atemptat.
I per això, no puc entendre com algú, sigui qui sigui, pugui gaudir de disparar, de caçar (esport li diuen?), d'assassinar en definitiva, animals com aquest, just per tenir un trofeu. La imatge que més ha aparegut als diaris i a les xarxes socials és la d'un elefant abatut, però hi ha hagut moltes altres espècies, per ventura no tan espectaculars per tamany, però sí per bellesa.
M’avergonyeix profundament, m’indigna encara més, que una persona que no he tengut l’opció d'elegir i que, suposadament, em representa, vagi de safaris a matar aquests bells animals. I que, a més, es fotografiï amb orgull devora les seves preses inerts plasmant el resultat de tan esgarrifós, sanguinolent i vergonyós atemptat.
